Aigua claraLa llei del nyap
Autor original: José Luis Castillo. Secció Biologia d'Aigua clara.
Així funciona l’evolució. Amb nyaps. Aprofitant allò que hi ha en comptes de crear alguna cosa ben feta. Si l’evolució fos lamarckiana, si busqués el millor, no tindríem òrgans que van sorgir per a una funció fent-ne ara una altra. I per què funciona així l’evolució? Perquè no es tracta de fer les coses bé. Es tracta de fer-les millor que l’altre.
Un exemple és la serp i les seves escates. Els nord-americans, que ho estudien tot, també analitzen què li passa a una serp quan la col·loques en una superfície llisa, lliscant. I, si tens una mica de mala llet, és divertit i tot. Veure com una serp es retorça una vegada i una altra i no avança. Per què?
Foto de Felix Francis.
Perquè necessita superfícies rugoses. En les quals recolzar les seves escates i aplicar la Tercera Llei de Newton. Sí, aquella que diu que si apliques una força sobre un cos, aquest et retorna una força similar a tu. És a dir, la Llei de Newton que explica per què camines. Tu i la serp. Perquè resulta que la serp dirigeix forces, gràcies a les seves escates, sobre les superfícies. Forces que, dirigides, li permeten desplaçar-se. No tot el cos de la serp experimenta la mateixa fricció amb la superfície. En la direcció en què apliqui més força, serà la direcció en què més força rebi. És el mateix que fa un patinador.
Però sobre una superfície llisa és molt difícil aplicar fregament. Això li passa a les serp d’aquest vídeo: http://video.nytimes.com/video/2009/06/08/multimedia/1194840785143/snake-on-a-smooth-surface.html. O a aquesta altra: http://video.nytimes.com/video/2009/06/08/multimedia/1194840785255/snake-wrapped-in-fabric.html, que li han posat una espècie de mitjó o de samarreta, i així no aconsegueix fregar més sobre una direcció que sobre una altra. Així no aconsegueix patinar.
Però l’objectiu principal de les escates de rèptils no era desplaçar-se. Per a això ja tenien les potes. L’objectiu principal era protegir contra la dessecació. Els amfibis havien desenvolupat pulmons, però encara intercanviaven gasos (oxigen cap a dins, diòxid de carboni cap a fora) a través de la pell humida. I és que és necessari que la pell estigui humida perquè existeixi intercanvi d’aquests gasos. Perquè ventilis (un altre dia t’explicaré que això no és respirar, contràriament al que probablement creies). Però els amfibis tenen el problema de dependre de l’aigua per mantenir la seva pell humida. Els rèptils van renunciar a la respiració cutània i es van quedar només amb la pulmonar. Per això van poder convertir la seva pell seca i dura, capaç de protegir de la pèrdua d’aigua.
No podien sospitar que aquesta coberta acabarien sent quelcom en certa manera equivalent a les potes.
Perdó!
Estic parlant en lamarckià. Que no és un bon idioma. En darwinià es diria: “avantpassats dels rèptils que tenien pells més endurides que uns altres iguals a ells, van aconseguir gràcies a això accés a recursos (per exemple, menjar allunyat de la riba) que els van permetre reproduir-se més i tenir més descendència. Aquells d’entre ells que, per mutació, presentaven pells més endurides, més resistents a la pèrdua d’aigua, van tenir accés a encara més recursos, i així van evolucionar els avantpassats dels rèptils”.
I amb les serps igual. Es diria: “avantpassats de les serps van aprofitar la seva pell endurida per afavorir el seu moviment i així van accedir a més recursos (per exemple, animals que podien caçar dins de caus) o van estalviar energia destinada a desenvolupar òrgans (van perdre les potes). Per tant, van tenir més descendents que eren com més o menys com ells. I els que eren millors d’entre ells, tot arrossegant-se amb l’ajuda de la pell, van tenir més descendents encara”.
No és que les escates siguin el millor per entrar en un cau. Era el que els avantpassats de les serps tenien més a mà.