Aigua claraLes baralles fraternals vénen de lluny
Autor original: Brain (El cerebro de Darwin). Secció Biologia d'Aigua clara.
Simplement escriuré una petita anotació fent referència a un documental de National Geographic que fa uns dies van emetre en la cadena Cuatro anomenat en el ventre matern, o alguna cosa similar. En aquest documental, que parteix d’uns altres en els quals s’observa el desenvolupament intrauterí d’altres animals, es pot veure, meitat amb imatges reals meitat simulacions (com més tard van reconèixer els propis responsables del documental) de manera bastant il·lustrativa el desenvolupament de, en aquest cas, un (futur) bebè humà. A nivell divulgatiu em sembla una bona manera d’iniciar-se en el món de la biologia del desenvolupament humà, i adquirir uns coneixements que sempre són útils.
Foto de Daquella Manera
Però el que volia destacar d’aquest documental i que em va cridar bastant l’atenció és com el “comportament” dels germans a l’interior de l’úter matern pot continuar fora d’ell i anys més tard.
Posa l’exemple de dos bessons en els quals en diverses ecografias se’ls hi havia vist galta amb galta amb la membrana coriònica entre ells. Doncs bé, uns anys després del naixement, un dels jocs favorits d’aquests germans era ajuntar les seves galtes amb una cortina al mig. També em va cridar l’atenció el de dos germans un dels quals era bastant agressiu i l’altre cada vegada que el seu germà li “agredia” tendia a orientar-se cap a la seva placenta i recolzar el cap; en aquest cas després del naixement el patró agressor-agredit es va mantenir, però l’agredit buscava protecció en aquest cas recolzant el seu cap sobre el coixí.
Amb això podem veure com els comportaments ja es van forjant des del propi ambient intrauterí i per tant que durant el desenvolupament del bebè ja es pot anar implementant en el cervell una sèrie de comportaments que poden determinar la vida del futur humà, la qual cosa ens fa pensar en la importància d’aquest ambient per al futur desenvolupament del bebè.
Parla també que a causa de les similituds genètiques de 2 germans monozigòtics, d’una coincidència genètica elevadíssima, durant el desenvolupament es van a formar per aquesta raó cervells molt semblants i per tant això donarà lloc a personalitats similars, opinions semblants… si bé no hem d’oblidar l’entorn com a interventor en el desenvolupament i plasticitat del sistema nerviós durant tota la nostra vida.
Fa també referències a valoracions de quocients intel·lectuals entre germans bessons, i aquells que han compartit la mateixa placenta o bé els que s’han desenvolupat amb una placenta independent, donant a entendre que la quantitat i qualitat de menjar i oxigen afecta a aquest paràmetre, en la mesura que són dues variables que afecten al desenvolupament del cervell, òbviament.
Aíxí que a aquells que l’hagin vist espero que els hagi despertat tant interès com a mi, i aquells que no els animo a veure’l.
Entrada parcialment modificada
Etiquetes: bessons, formació, pautes de comportament