Aigua clara

Ciència i no-ciència (II)

Autor original: Ángel (GOLEM Blog). Secció Escepticisme, General d'Aigua clara.

[Ve de: Ciència i no-ciència (I)] En l’entrada anterior vaig esmentar dues característiques de la ciència que permeten assignar valors de versemblança a suposats fets o dades: la possibilitat del contrast experimental i la coherència amb un corpus de coneixement ja consolidat. També vaig comentar que cap no és definitiva ja que sempre és possible descobrir coses radicalment noves que esfondrin parcialment l’edifici ja construït. Per exemple, les teories de la relativitat que va plantejar Einstein van ser una revolució i no encaixaven en cap de les característiques esmentades: no eren en aquell moment objecte d’experiment i li donaven un gir a la gravetat newtoniana, que era com s’entenia aleshores la gravetat. Eren una gegantina construcció teòrica que va ser acceptada a poc a poc perquè el procés deductiu era impecable. Després, algunes de les seves prediccions van ser subjecte d’experiment i verificades com, per exemple, que els camps gravitatoris modifiquen la trajectòria de la llum.

Foto de maveric2003 / Eric Chan.

I aquí volia arribar: altres característiques que permeten diferenciar la ciència de la pseudociència estan relacionades amb la seva estructura interna i la seva dinàmica. Simplificant, el corpus de coneixement de la ciència està format per fets, hipòtesis i teories. Els fets han de ser verificables, les hipòtesis han de ser contrastables i les teories han de proposar, tot enllaçant en un conjunt coherent el coneixement previ, noves hipòtesis: si aquesta teoria és certa, en tals circumstàncies hauria de passar tal cosa. Aquestes prediccions se sotmetran a verificació experimental que les refutaran o corroboraran. Alerta, que mentre que una refutació sol ser definitiva, una verificació mai és completa perquè només garanteix que la cosa funciona en les condicions de l’experiment però no pot oferir seguretats sobre el que passaria en escenaris alternatius.

Doncs bé, les pseudociències no funcionen així. Normalment els fets que defensen no són mai verificables i només funcionen en condicions fora de control: en absència d’escèptics, només si no hi ha comprovadors de camp a prop, etc. Si es fa un experiment i el resultat és negatiu sol acudir-se a disculpes que tampoc són verificables, com que el suposat telèpata va perdre la concentració, o que hi ha energies negatives i coses així. Lògicament, tampoc es donen detalls sobre què és “energia negativa” ni com pot mesurar-se, d’on surt, perquè és tan malcarada…

Les pseudociències tampoc plantegen hipòtesis ni elaboren teories, la qual cosa és lògic donada la impossibilitat de provar o refutar els presumptes fets paranormals que les fonamenten.

Aquesta absència d’una estructura sòlida és una bona pista per distingir la ciència del frau. Perquè se’ls prengui seriosament la comunitat científica els defensors de la telepatia (segueixo amb aquest exemple) haurien de desenvolupar una “teoria telepàtica”, que expliqués els principis del fenomen i, a través del coneixement adquirit, proposés, per exemple, que la intensitat de la comunicació és constant i no descendeix amb la distància entre emissor i receptor la qual cosa seria, per cert, un descobriment extraordinari.

Està lliure la ciència de pseudociència? Doncs no, és clar que no. El que passa és que la seva pròpia dinàmica permet separar el gra de la palla. De vegades triga, és cert, però les foteses acaben caient en l’oblit o en el ridícul; per exemple, la dianètica d’Hubbard, l’energia orgònica de Reich, la càmera Kirlian, els rajos N de Blondlot… Altres pseudociències són extremadament populars en alguns països, com el psicoanàlisi, derivat dels deliris de Sigmund Freud i que no té cap base objectiva.

Els poso una llista de pseudociències i fets als quals assigno una versemblança indistingible de zero? Allà vaig:

• els poders de les piràmides: la forma piramidal serviria tant per dormir bé com per afilar fulles com per conservar els aliments.
• la levitació de gent (normalment sempre molt lluny de nosaltres) mitjançant la meditació, que permetria violar la llei física de la gravitació
• la telequinèsia, que permetria moure objectes tan sols amb el pensament
• la telepatia, que permetria la comunicació mental entre persones
• la cirurgia psíquica, segons la qual alguns xamans o remeiers farien cirurgia major mitjançant les seves mans, sense penetrar físicament en els teixits
• la quiromància, on les arrugues de les mans descriuen el caràcter de l’individu i permeten conèixer aspectes del seu futur
• el tarot, com a instrument per a endevinar el passat, present i futur
• els bioritmes, una teoria que defensava que la sort, els estats d’ànim i habilitats com la creativitat, potència sexual i coses així es devien a superposicions de ritmes físics, emocionals i intel·lectuals amb períodes diferents
• l’astrologia, que afirma que la posició d’alguns cossos celestes influeix en el destí de les persones
• el viatge astral, que permetria personar-se de forma no física en llocs llunyans mitjançant una dissociació del cos físic i del “cos astral”
• l’espiritisme, pràctica que permetria comunicar-se amb esperits normalment a través de persones intermediàries anomenades mèdiums
• la numerologia, per la qual es podria predir el futur d’una persona interpretant l’ordre dels nombres en la data de naixement o un valor numèric de les lletres del seu nom
• la radiestèsia o rabdomància, que facilitaria entre altres coses localitzar a persones mitjançant un pèndol o una vareta sobre un mapa
• l’homeopatia, que sosté que els poders curatius d’una substància poden augmentar-se reduint la seva concentració en aigua, fins i tot arribant a la desaparició física d’aquesta substància

En fi, una quantitat xocant de propostes que segueixen sent cregudes per força gent, fins i tot a països desenvolupats, on la cultura està a l’abast de tots. Una versió més lleugera però també molt més lucrativa de la pseudociència són productes com les plantilles magnètiques, els pegats antigreix, els revitalizants a força de ginseng o gelea reial, les dietes miracle, les polseres magnètiques, l’aigua imantada…

I ara els deixo, que l’esperit de Rhine m’està tirant aire gelat en les orelles.

Etiquetes: Astrologia, Bioritmes, Blondlot, Cirurgia psíquica, Einstein, Espiritisme, Freud, Homeopatia, Hubbard, Kirlian, Levitació, Newton, Numerologia, Piràmides, Pseudociències, Quiromància, Radiestèsia, Reich, Tarot, Telepatia, Telequinèsia, Viatge astral