Resolució fictícia de l’Emergency Committee of Atomics Scientists
Autor original: Álvaro Martínez Majado. Secció General d'Aigua clara.
Després de l’experiència nefasta de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, calia engegar urgentment iniciatives a favor de la pau, una de les quals va ser l’Emergency Committee of Atomics Scientists, plural en la seva composició i al capdavant del qual estava Albert Einstein. El seu objectiu era portar a terme posicionaments i advertiments sobre els perills associats a l’armament nuclear.

Foto de bridge / David Saddler.
Passat un temps des de la seva formació, precisament aquesta pluralitat va fer que les discrepàncies fossin notòries, i per tant va ser necessari fer ús de la tebiesa i els acords de mínims. D’altra banda, Einstein va tractar de sumar científics soviètics a la iniciativa i el que va rebre van ser crítiques. Així les coses, Einstein, que parlant en nom del Comitè en públic sempre va ser moderat i correcte, va acabar per escriure la següent Resolució:
Resolució
Nosaltres, els científics nord-americans, després de tres dies d’atent examen del problema, hem arribat a les següents conclusions:
No sabem:
a) què creure
b) què desitjar
c) què dir
d) què fer.
Apèndix
Sobre la base d’una carta oberta dirigida pels científics russos podem elaborar una resolució paral·lela en el seu nom:
Després d’un atent examen i de la deguda consulta amb el nostre govern, sabem:
a) què no hem de creure
b) què no hem de desitjar
c) què no hem de dir
d) què no hem de fer.
Així ho recull Francisco Fernández Buey a Albert Einstein: ciencia y conciencia. Ediciones El Viejo Topo. Barcelona. 2005. Pàgina 244.
Etiquetes: Armament nuclear, Einstein, Emergency Committee of Atomics Scientists
Aigua clara