Aigua clara

Tan sols un cas d’oportunisme

Autor original: . Secció Salut d'Aigua clara.

Vam veure en una entrada anterior (N del T: es refereix a una entrada sense especificar del bloc original) que el desenvolupament en la medicina porta a situacions paradoxals perquè és precisament als hospitals on sorgeixen les amenaces més greus contra la salut.

La comoditat també ha “creat” malalties que no existirien en condicions de desenvolupament més moderat. Una d’elles és interessant perquè serveix d’exemple que un mitjà canviant pot fer que organismes inicialment inofensius acabin per convertir-se en quelcom bastant molest.

Foto de jam343.

Es tracta de la legionel·la. Tothom sap que aquesta malaltia va aparèixer conspícuament va saltar a la fama en 1976 afectant a 221 assistents a una convenció de l’American Legion als EUA, dels quals en van morir 34. Aquest va ser l’origen del nom no només de la malaltia sinó del bacteri causant: Legionella pneumophilia. Aquest bateig suposa que abans era una perfecta desconeguda encara que anàlisis posteriors van descobrir que hi havia precedents [actualització, veure comentaris (N del T: de l'entrada original)].

En aquest període de discreció, Legionella vivia a l’interior de protozous, sobretot amebes, que servien d’hoste. I és que Legionella és un bacteri làbil, que viu al mitjà aquós però mor amb certa rapidesa si no infecta un protozou. L’estratègia és que l’ameba fagocita el bacteri però es troba amb què no és capaç de digerir-lo. Al contrari, Legionella es reprodueix a l’interior de l’ameba i quan aquesta mor d’indigestió i es trenca en cerca d’altres per continuar el cicle: el caçador caçat.

Legionella està present arreu, tolls, rius, llacs… però mai va passar de viure com un discret paràsit de protozous. Mai fins que nosaltres li vam donar l’oportunitat.

Resulta que el bacteri pot sobreviure un temps fora dels protozous (encara que depèn d’ells per reproduir-se) però només en condicions de calor, humitat i brutícia. I encara així, la Legionella ha de ser respirada per ta que pugui infectar.

El nostre progrés econòmic i les nostres creixents necessitats espúries van mostrar el perill en tota la seva cruesa en la convenció de legionaris. El motiu, raó i mitjà de dispersió va ser l’aire condicionat. En efecte, Legionella pot prosperar a torres de refrigeració, instal·lacions de calefacció i similars. L’aire calent i humit s’expulsa a l’exterior en forma d’aerosol, les minúscules gotetes del qual són respirables, és a dir, penetren fins a l’interior dels nostres pulmons sense ser retinguts al 100% pels nostres “sistemes de filtració” naturals que són la mucosa respiratòria i el sistema ciliar. Legionella arriba als alvèols pulmonars i allí realitza l’única cosa que sap fer, deixar-se menjar. Nosaltres no tenim amebes aquí però tenim macròfags, unes cèl·lules especialitzades a menjar-se els invasors. Aquesta estratègia funciona bé excepte en els casos rars dels bacteris intracel·lulars.

Legionella aprofita l’ocasió i utilitza els macròfags com si fossin amebes. El procés pot avançar fins a una fase catastròfica, en funció de l’estat de salut immunitària de l’individu i de si el tractament s’inicia aviat o no.

Legionella és un exemple de l’oportunisme dels éssers viu davant de canvis ambientals. A Espanya no és un gran problema de salut, encara que hi ha hagut 6980 casos en el període 1997-2004, molts d’ells originats per torres de refrigeració d’edificis públics (inclosos hospitals). Però també és un exemple poc evident dels riscos d’avançar en la tecnologia sense pensar-nos-hi gaire.

Etiquetes: Legionella pneumophilia, Legionel·la