JEWISH BROWNIE
Helena Palomero
Diuen que Nova York és un oasis als EUA. Les seves passions: el menjar i el tennis.
La Margot (66) es dedica al brownies amb rigurositat i el Chester (71) balla entusiasmat en sentir The King –el famós Elvis.
Una nit la Margot em va comentar que el sopar amb els seus amics no havia tingut tant èxit. La raó era ben senzilla: aquelles parelles que havien vingut no eren jueves. La seva manera de fer era diferent.
Mercedes descapotable negre. Ulleres de sol negres. I una conversa interrompuda per la ignorància dels 20 anys: com pot ser que els jueus encara pateixin discriminació? Destil·lava incredulitat, semblava desconcertada: em preguntes perquè els jueus no són acceptats a vegades? Senzillament és així.
Arrel d’això i d’altres petits detalls, la noia interroga sense parar aquell matrimoni dedicat a fer caipirinhas i pastissos de poma.
Et sents més jueva o americana?
En primer lloc, sóc americana. Els EUA són un gran país, qualsevol persona pot acomplir allò que es proposa. Les oportunitats són il·limitades. També estic orgullosa de ser jueva per la llarga història de la nostra religió i perquè és una cultura formada per gent molt capaç, gent que ha arribat molt lluny.
Creus en Déu?
No.
Per tant, els jueus poden no ser religiosos?
El judaisme és més que una religió. És una identitat ètnica separada de creences religioses. Imagino que alguns jueus podrien pertànyer a altres religions depenent de com defineixin la seva identitat. Crec que és l’individu qui ha de decidir quina és la seva identitat.
Quines tradicions jueves celebreu a casa tot i no ser religiosos?
Hi ha una part de la missa del Yom Kippur (Dia del Perdó) en què recordem els nostres familiars morts. La ceremònia és especial, molt emotiva. Quan els nens eren petits també celebravem Hannukah (Festa de les llums) i Pesach (Pasqua jueva). Ara habitualment sopem amb uns amics i la Liz per Pesach.
Què celebreu en aquests dies si no creieu en la Torà ni en Déu?
Són celebracions que tenen un valor molt important per mi, tot i que no en conec el seu significat religiós… Els meus avis seguien els ritus jueus per motius religiosos; podríem dir que nosaltres n’hem fet una tria. Tot i haver-los secularitzat, igualment segueixen sent importants per mi, formen part de mi.
El yiddish és per a vosaltres una llengua desconeguda, però alhora, el vostre anglès neoyorquí es diferencia per l’assimilació de moltes expressions yiddish.
Les paraules que tenim incorporades del yiddish tenen molta força per nosaltres, condensen molt significat. Una paraula que amaga molt significat i que ja s’ha fet molt famosa és “mensch”, que vol dir una persona amb molta personalitat, algú que té guanyada la confiança de tothom, una mena d’heroi que destaca tant pels seus valors com pels seus actes. Una altra paraula-expressió que usem molt a casa i amb amics jueus és “klutz”, que fa referència a una persona estranya, introvertida, maldestre…Una mica de tot.
La vostra filla Liz és jueva perquè ho ha decidit o per “herència genètica”?
La Liz és jueva i se sent jueva. La identitat jueva ve determinada per la identitat de la mare. Es tracta d’una identitat que es transmet per línia materna. Si jo no fos jueva i el Chester sí, la Liz no ho seria.
El Judaisme es defineix generalment com una religió. D’acord a la teva experiència, es podria afirmar que la religió s’ha expandit en forma de cultura o identitat ètnica secularitzada. Com explicaries aquest procés d’allunyament envers la religió? En el teu cas, quan creus que els jueus americans van començar a apartar-se de la religió ?
En realitat, l’allunyament del judaisme ortodox es va originar a Alemanya al segle XIX i es va traslladar als Estats Units. Representava el rebuig de la teoria fonamentalista. A més a més, crec que després de la Segona Guerra Mundial molta gent jueva i d’altres religions va començar a secularitzar-se, va deixar d’anar a l’església o a la sinagoga, resava menys…
A Nova York hi ha un nombre elevat de població jueva. Com es distingeixen entre elles les diverses comunitats?
Les raons que expliquen la presència de grups socials de jueus diferenciats són múltiples: algunes comunitats es defineixen per ser més o menys religioses; altres poden identificar-se com a grup pel fet de compartir una mateixa educació/formació o per pertanyèr a un món laboral determinat.
El barri de Lower East Side (LES) era un barri majoritàriament jueu a principis de segle. Ara sembla que està molt de moda. Jo diria que pobresa i bohèmia glamurosa tracten de conviure (veure imatge pàgina següent).
Precisament, la Liz (36) em va dir fa uns dos anys que volia mudar-se a LES, perquè és un barri molt viu, però li ho vaig prohibir perquè havia sigut un barri molt pobre d’immigrants jueus temps enrere. Durant el segle XIX i a principis del XX, els immigrants jueus vivien en cases de pisos en condicions deplorables. La seva màxima aspiració era sortir d’allà i anar cap a Uptown (Manhattan Nord), cap a Brooklyn o cap al Bronx. El barri de LES havia representat la comunitat jueva, però ara ja no en queda pràcticament res.
Vas viure a Chicago fins que tenies divuit anys aproximadament. Com a adulta, has viscut a la ciutat de Nova York. Com et vas sentir sent jueva a Chicago?
Quan era petita vivíem en barris que eren majoritàriament de jueus. També hi havia barris d’italians, de polonesos, d’irlandesos, etc. La gent volia tenir una vida agradable i, per tant, anaven al barri on vivia més gent del seu país.
Què pensen els americans sobre els jueus? Coneixes algun cas actual de discriminació?
No hi ha cap resposta absoluta per aquesta pregunta. Crec que la visió dels jueus és diferent en cada estat. A la Costa Est i Oest es concentren els grups més nombrosos de població jueva i, per tant, estan més acceptats. Els jueus tendeixen a estar millor educats que la resta de grups ètnics.
Encara avui dia hi ha clubs privats (de tennis, de vela…) que només admeten un número limitat de jueus. Quan jo anava a la universitat, les més prestigioses també tenien restriccions pel nombre d’estudiants jueus. Igualment, en diverses empreses no haguessis trobat mai un empleat jueu. La indústria automobilística era una d’aquestes (General Motors, Ford i Chrysler).
Et sents propera a Europa per ser jueva?
Em sento a prop d’Europa perquè Amèrica ha nascut de les tradicions d’Europa, no pel fet de ser jueva.
Heu viatjat molt per Itàlia, França i Espanya. I Alemanya? Relaciones Alemanya amb el genocidi emocionalment?
He estat a Alemanya més d’un cop. Quan anava a la universitat a Madrid (20 anys) sortia amb un noi que estudiava a Alemanya. Tot i així, allà no em sentia especialment còmode i preferiria no tornar-hi, tot i que m’agradaria molt anar a Berlin. Sembla una ciutat dinàmica i molt interessant.
Què opines sobre el conflicte d’Israel i Palestina?
Crec que és una tragèdia amb solucions molt difícils. Segurament la única solució possible seria la creació d’un estat doble.